LA INFLAMACIÓ (1ª part). Relació entre la inflamació i els conflictes no resolts

LA INFLAMACIÓ. Relació entre la inflamació i els conflictes no resolts.

La inflamació és una de les principals causes de malalties, es parla d’inflamació crònica intestinal, artritis, fibromiàlgia, fatiga crònica, al·lèrgies, asma, intoleràncies alimentàries i un llarg etcètera.

El procés inflamatori el podríem veure com un procés bèl·lic, una guerra dins el nostre cos, tal i com descriu THORWALD DETHLEFSEN y RÜDIGER DAHLKE en el llibre “la enfermedad como camino” 

Hi ha una força d’agents enemics (bactèries, virus, fongs, paràsits, toxines), en definitiva, molècules de qualsevol tipus, que és atacada pel nostre sistema de defenses. En aquesta guerra experimentem símptomes, com inflor, vermellor, dolor o febre.

La paraula inflamació conté “la flama”, el combustible que abans o després produirà una explosió per la descàrrega de tot lo acumulat.

La polaritat de la nostra ment, ens fa estar en un conflicte permanent, pel fet d’estar tensionats entre dues possibilitats. Sinó tenim aquesta consciència dels conflictes que tenim, els assumim i busquem solucions, aquests passaran al pla físic del cos i es manifestaran en forma d’inflamació.

Es interessant veure les fases de com aquest conflicte a la ment es somatitza al cos en un procés inflamatori i que és descrit en el llibre “la enfermedad como camino”, com el procés d’inflamació-conflicte-guerra.

Fase 1. Estímul. Penetren els agents al cos; bacils, virus, toxines… No depèn tant dels agents sinó de la predisposició del cos a admetre’ls, a conviure amb ells, seria la falta d’immunitat i a nivell psíquic seria la capacitat de conviure amb el problemes i conflictes que està molt relacionat amb la gestió de l’estrès.

Es ben sabut que cada emoció s’intal.la en un òrgan i part del cos i que les afeccions sempre ens afecten a la part més debilitada del cos.

Fase 2. Exsudació. Els atacants s’han introduït i format un focus d’inflamació, de totes les parts del cos apareix líquid i experimentem inflor en els teixits i tensió.

En el pla psíquic seria, concentrem tota la atenció en el problema. El conflicte ha mobilitzat totes les forces psíquiques, ens passem el dia donant voltes al problema.

Fase 3. Reacció defensiva. El cos fabrica anticossos específics per cada tipus d’atacant (anticossos produïts en la sang i medul·la). Els limfòcits i granulòcits formen una paret al voltant de l’atacant i aquest és devorat pels macròfags. La guerra està en el seu punt àlgid i si el conflicte no es pot resoldre localment, hi ha una mobilització general de tot l’organisme que experimentem com a febre.

Fase 4. Febre. Tot el cos respon a la inflamació local amb un augment general de la temperatura, quan més febre, més alt és el procés defensiu, per això és diu que la febre és saludable.

En el camp psíquic estem en una ansietat febril i el conflicte ha absorbit tota l’energia, suem d’excitació i tremolem d’ansietat, no és una situació agradable però si saludable.

Fase 5. Lisis o resolució. Si guanyen les defenses, hi ha hagut baixes per les dues parts, però el cos s’ha transformat per què ara te informació de l’enemic, es diu la immunitat específica i les defenses ara estan més entrenades i més fortes, es diu immunitat no específica.

Fase 6. Mort. Els invasors han guanyat i es produeix la mort de la persona.

Fase 7. Conflicte crònic. Cap de les parts aconsegueix resoldre el conflicte al seu favor, es produeix un compromís entre les dues parts, és la malaltia crònica. Es manifesta amb un augment del nombre de limfòcits i granulòcits, anticossos, major sedimentació de la sang i dècimes de febre. La situació no ha quedat resolta, es produeix un focus permanent al cos que consumeix energia constantment treient-la d’altres parts del cos, estem cansats, apàtics i abatuts. No estem ni malats ni sans, ni en guerra ni en pau.

El compromís mai és la solució, per què ni representa l’equilibri absolut entre els dos pols ni la força unificadora. El compromís significa pugna permanent, estancament.

En el pla psíquic, el compromís representa el conflicte permanent. S’està inactiu davant del conflicte, sense valor ni energia per prendre cap decisió. Cada decisió suposa un sacrifici, per què només podem fer una cosa o una altre, i aquests sacrificis necessaris generen ansietat.

Per això moltes persones es queden indecises davant un conflicte, incapaces de decantar-se cap a un costat o cap a un altre, no fan més que pensar quina és la decisió correcte i quina és l’equivocada, sense comprendre, que en sentit abstracte, res és correcte ni equivocat, per què per estar sans i complerts, necessitem els dos pols ja que estem dins aquesta polaritat, però no els podem realitzar els dos al mateix temps, per tant ens hem de decidir.

Tota decisió allibera, igual que el cos surt enfortit de cada infecció, la ment surt enfortida de cada conflicte que afrontem i cada decisió que prenem, ja que quan ens enfrontem als pols oposats, primer un i després l’altre, hem ampliat fronteres i ens hem fet més conscients.

La inflamació és el conflicte traslladat al pla material, tancar els ulls al conflicte condueix a la malaltia. Es necessita molta sinceritat i sol ser molt incòmode per la consciència al igual que la infecció ho és pel cos.

Els conflictes sempre ens produeixen patiment, ja sigui en la guerra, en la malaltia, o una lluita interna, bonics no són, però si som capaços de reconèixer que no els podem evitar, sinó que els hem d’integrar i reconèixer, llavors ja no es tornaràn a plantejar.

Les inflamacions representen processos aguts i molt resolutius, que mitjançant la superació, s’eliminen toxines del cos, i per tant no hauríem de tallar, sinó al contrari afavorir la seva resolució, ja que sinó les toxines es queden dins el cos, principalment en els teixits conjuntius i s’augmenta el risc de patir un càncer.