Com es tracta la disbiosi intestinal?

Com es tracta la disbiosi intestinal?

La disbiosi intestinal és el desequilibri de la microbiota, els microorganismes que habiten en el tub digestiu, començant per la boca, estómac, duodè, intestí prim, gruixut, vagina i vies urinàries.

Tenim 10 vegades més bactèries a l’intestí que cèl·lules en tot el cos, d’aquí que del seu equilibri en depengui la nostra salut.

La majoria d’aquest microorganismes són bactèries, però també hi ha virus, arquees, llevats i protozous que formen part de la microbiota i contribueixen a l’homeòstasi.

La microbiota d’estabilització, és immunomoduladora, protectora, muconutritiva, degradadora de fibra i neuroactiva.

Els lactobacillus, per exemple, són productors de peròxid d’hidrogen (H2O2) i impedeixen la colonització o invasió per gèrmens externs o patògens facultatius.

Els factors que desequilibren la microbiota són varis, pot ser per estrès, medicaments, tòxics, gèrmens externs, dèficit de bactèries sanes, patògens que han sobrecrescut. Tot això provoca un desequilibri de la microbiota, una disbiosi que es manifesta amb símptomes clars.

Disbiosi per fongs

Es coneix com a SIFO, sobrecreixement de càndides a l’intestí prim.

• Cansament, panxa inflada, problemes amb la menstruació, mal de cap
• Diarrea aguda o crònica
• Dispèpsia o distensió abdominal
• Eccema o dermatitis atòpica, esofagitis, estrenyiment
• Gastritis, halitosi, hipotiroïdisme, insomni, irritabilitat, flatulència
• Malestar general, prostatitis, sinusitis
• Desig de menjar hidrats de carboni simples, sucres i coses dolces

Disbiosi per paràsits

• Bruxisme
• Femta amb moc
• Pèrdua de pes encara que es mengi molt, és degut a que els paràsits impedeixen l’absorció dels aliments.
• Picors al coll, anus, orelles
• Diarrea

Un indicador és tenir els Eosinòfils i els basòfils alts en analítica.

Disbiosi per bactèries

Es coneix com a SIBO, sobrecreixement bacterià de l’intestí prim.

• Femta pastosa o que flota
• Estrenyiment
• Digestions lentes
• Panxa inflada

Bactèries sobrecrescudes, com l’Helicobàcter Pylori, l’Escherichia Coli o els Clostridium que formen part del colon descendent.

L’Escherichia Coli ens la podem trobar a les vies urinàries i ser la causa de les cistitis recurrents, al fetge, runyó, pàncrees i provocar malalties auto-immunes.

L’Helicobàcter Pylori, ens el podem trobar a l’estómac i ser el causant de l’hèrnia de Hiat i de gastritis.

Un indicador serà tenir els Neutròfils o Monòcits alts.

Disbiosi per virus

Els virus afecten principalment a les mucoses.

• Diarrea, causada pel rotavirus i el podem trobar a l’intestí prim

Un indicador serà tenir els limfòcits alts, neutròfils baixos i la ferritina baixa (dipòsits de ferro). Els virus segresten el ferro. Leucòcits baixos si ens trobem en un procés crònic.

Sinó es resolt una infecció per virus, hi haurà cansament i infertilitat.

Les disbiosi afecten fòra de l’intestí si el procés es cronifica.

Problemes de pell, psoriasi, cistitis, rinitis, asma, contractures lumbars, migranyes, mal de cap, depressió, poca energia, autisme, anorèxia, bulímia, dèficit d’atenció, ansietat, està relacionat amb la microbiota.

Els neurotransmissors es fabriquen a l’intestí i un desequilibri amb el triptòfan, per exemple, donarà trastorns al primer cervell.

Per això, les disbiosi van acompanyades de colon irritable i ansietat, o d’estrenyiment i depressió.

L’abordatge terapèutic ha d’anar enfocat a resoldre les causes de la disbiosi, amb antifúngics, antivírics, antiparasitaris o anti bactericides, en cas de sobrecreixement per patògens. 

Identificar i retirar els aliments que provoquen una intolerància.

Aportar les bactèries sanes, prebiòtics, aliments fermentats i polifenols, potents antioxidants que els trobem a fruites i verdures.

Restaurar i mantenir la integritat de la barrera intestinal, fabricant les bactèries muconutritives que són les encarregades d’estabilitzar i regenerar la capa de mucus. Aquestes bactèries produeixen el àcids grassos de cadena curta, el principal és el butirat i s’obté a partir del midó resistent.

Article escrit per Montse Esteve