Moniato i midó resistent. Castanyes, bolets, magranes

La tardor ens aporta els aliments antioxidants.

La natura, en aquesta època, ens prepara pel fred i ens ofereix les vitamines i antioxidants que necessitem per prevenir els refredats.

Moniato

Conté un component que es diu antocianines, és un important antioxidant i també es ric amb Vitamina C, beta carotens, folats i potassi.

I pels diabètics o per la obesitat, és bo menjar moniato?

Si tinc càndides, puc menjar moniato?

 El moniato és un carbohidrat d’absorció ràpida, igual que les patates, llegums o l’arròs blanc. Quan cuinem aquests aliments, el seu midó (que és la forma en què les plantes emmagatzemen la seva energia), mitjançant els nostres enzims digestius, el converteixen ràpidament en glucosa que és aprofitat per les cèl·lules i augmenta la demanda d’insulina, que està esgotada en cas d’obesitat o diabetis, per tant no seria recomanable en cas de resistència a la insulina o per una dieta baixa en carbohidrats per una candidiasi intestinal.

Però tot canvia, quan deixem refredar aquests aliments. Es modifica per complert la seva estructura i es converteix en midó resistent, això vol dir que és resistent al procés digestiu, els nostres enzims no són capaços de digerir-lo, de trencar-lo per obtenir glucosa i queda disponible com a aliment per les bactèries muconutritives del colon.

Aquest midó resistent, actúa com un prebiòtic, al fermentar, produeix els gasos i àcids grasos de cadena curta (AGCC), acetat, propionat i butirat. El principal és el butirat. El butirat modula la inflamació intestinal i serveix d’aliment a les bactèries muconutritives.

Les bactèries muconutritives, l’Akkermansia Muciniphila i Faecalibacterium Praunitzii, mantenen la integritat de la barrera intestinal, regulen la inflamació i la permeabilitat intestinal.

Trobem dèficit d’aquestes bactèries muconotritives en totes les patologies relacionades amb la inflamació de baix grau, resistència a la insulina, obesitat, diabetis, síndrome metabòlic, al·lèrgies. Patologies inflamatòries de la mucosa intestinal, com la malaltia de Chron, colitis ulceroses,  sobrecàrrega hepàtica ( cansament i dolor epigàstric).

La resposta és SI, és molt necessari consumir aquests hidrats de carboni en forma de midó resistent, en ajudarà a reduir la inflamació, a perdre pes i a millorar la permeabilitat intestinal.

Per què es formi aquest midó resistent s’ha de deixar refredar 6 hores mínim en nevera. Es pot tornar a escalfar a baixa temperatura, però sense fer servir el microones.

La magrana

Conté antocianines, antioxidant que li dona el color als grans, polifenols, potassi, calci, fòsfor i vitamina C.

El seu alt contingut en potassi fa que sigui ideal per controlar la retenció de líquids i apta per les persones hipertenses.

Bolets

Contenen beta glucans i glicoproteïnes que augmenta l’eficàcia de les cèl·lules defensives front a virus, bactèries i cèl·lules cancerígenes. Contenen ergotina, que és un gran antioxidant i també seleni. Aquests components potencien el sistema immune.

Castanyes

Baix en greixos, ric en fibra, baix en sucres naturals. Els hidrats de carboni que conté són d’absorció lenta, per tant són aptes per diabètics o obesitat ja que no provoca pics de glucèmia.

Les castanyes aporten vitamina E, vitamines del grup B i àcid fòlic, minerals com el calci, magnesi, potassi, ferro, fòsfor, seleni i zinc, que li atorguen beneficis per la salut, com per exemple propietats antiinflamatòries i cardio-protectores per la seva aportació d’àcids grassos Omega 3 i 6.

10 castanyes cuites conté 200 cal. Ajuda a combatre l’obesitat, ja que és un aliment saciant amb molt poques calories.

Article escrit per Montse Esteve