Vitamina D

La vitamina D s’associa a la salut òssia però te altres funcions molt importants.

Vitamina D i modulació del dolor

El dolor crònic s’ha associat a la deficiència de vitamina D i de magnesi. Aquests dos nutrients estan interrelacionats. Per metabolitzar-la cal un bon estat de magnesi entre d’altres nutrients.

El sistema immune, hi podem intervenir per enfortir-lo, regular-lo o modular-lo, participa en múltiples fenòmens, des de la inflamació que hi ha darrera una depressió, fins al dolor crònic, passant pel dolor agut en teixits, malalties auto-immunes, al·lèrgies, infeccions i càncer.

La vitamina D regula els processos inflamatoris i això es tradueix en menys dolor.

• Dolor múscul-esquelètic
• Depressió
• Migranyes
• Dolor menstrual. La menstruació no ha de fer mal si els nivells de vitamina D són òptims i no existeix cap trastorn estructural.
• Dolor en processos de càncer
• Dolor en osteoartritis
• Dolor intestinal i dolor visceral. Un millor estat de la vitamina D beneficia l’equilibri de la microbiota. La disbiosi de la microbiota intestinal provoca inflamació intestinal crònica, hiper-permeabilitat de la barrera intestinal, pas de tòxics a la sang i patologies auto-immunes.

• Dolor lumbar. Hi ha una clara associació d’aquest dolor lumbar crònic i la deficiència de vitamina D com a resultat d’un debilitament del teixit òssi.
• Dolor en persones d’edat avançada

Què és la vitamina D?

La vitamina D, la fabriquem de forma natural en contacte amb el sol a partir d’una molècula de colesterol i es coneix com a vitamina D3 (colecalciferol).

Els vegetals, fongs i llevat fabriquen vitamina D2 (ergocalciferol).

Quan ingerim aliments animals o vegetals estem aportant vitamina D sempre que aquests animals hagin estat en contacte amb el sol que avui en dia és difícil per la criança en granges.

L’aportació vitamínica des de l’alimentació pot suposar un 10% del que ens aportaria l’exposició al sol en condicions òptimes (10.000 ui/dia) i no és fàcil aconseguir 1.000 ui/diàriament amb l’alimentació.

Contingut en vitamina D en aliments

UI = unitats internacionals. 1 UI = 0,025 micrograms (mcg). 1 mcg = 40 UI

Fertilitat, gestació i lactància   

Els beneficis de la vitamina D a l’embaràs van des d’un menor risc d’avortament espontani, part prematur, diabetis gestacional, menys infeccions i menys risc de depressió post-part.

Al tercer trimestre d’embaràs, es produeixen canvis immunològics per atorgar al bebè la seva pròpia immunitat. Es en aquest trimestre quan es conforma el fenotip al·lèrgic, és a dir, la predisposició del futur neonatal a les al·lèrgies.

La vitamina D te un paper immunològic i la seva deficiència prenatal influeix a la salut dels nens fins als 11 anys.

Al·lèrgies alimentaries, dermatitis atòpica, caries, asma, bronquiolitis. Es ara quan s’està descobrint les relacions entre aquestes malalties i els nivells de vitamina D durant l’embaràs.

• Dermatitis atòpica
• Bronquiolitis, nas faringitis i altres afectacions del tracte respiratori
• Asma
• Al·lèrgies
• Retràs del desenvolupament, mental, motor i del llenguatge
• Alteracions a les dents, erupció tardana, problemes oclusió, problemes en la qualitat de l’esmalt, predisposició a caries
• Malformacions esquelètiques
• Dolors múscul-esquelètics, dolors de creixement

Durant la lactància també s’han de tenir nivells adequats de vitamina D.

Quin és el nivell mínim de vitamina D ?

Diversos estudis ja consideren el nivell mínim és de 50 ng/ml de vitamina D sèrica (25-OH-D) 25 Hidroxy D. La majoria de la població és deficitària.

Fàrmacs, descens de vitamina D i dolor

Hem de tenir en compte que els tractaments a llarg termini amb fàrmacs per tractar el dolor crònic, esteroides, antiepilèptics, anticonvulsius i corticoides, poden disminuir els nivells de Vitamina D.

Infeccions respiratòries, asma, rinitis al·lèrgica

• La vitamina D millora la immunitat innata, que és la primera línia de defensa front a patògens. Ho fa produint pèptids antimicrobians i substàncies antivirals com les defensines i catelicidines, que limiten l’atac víric, redueixen la replicació i disminueixen la infecció. Hi ha dades sobre el seu benefici respecte al virus de la influenza A (grip), Sars-CoV-2, rotavirus, dengue.
• La vitamina D millora la immunitat cel·lular, al reduir el torrent inflamatori produït pel sistema immune innat front una infecció. Evita la inflamació massiva i el shock pulmonar agut. Ho fa augmentant la producció de substàncies antiinflamatòries i reduint les pro-inflamatòries. Actua en una ruta biològica que es diu sistema renina-angiotensina disminuint una substància que es diu renina que és la que produeix la inflamació en cascada, desequilibri electrolític, vasoconstricció i augment de la pressió arterial que es col·lapsa en el síndrome de respiració aguda.
• Un cop ens hem infectat, el cos ho guarda en memòria i dona lloc a la immunitat adaptativa. La Vitamina D contribueix a modular la resposta en futures infeccions.

Vitamina D i depressió

En un estudi publicat al 2021 demostra que la vitamina D3 convat eficaçment la inflamació i l’estrès oxidatiu generat per l’estrès crònic al igual que la fluoxetina (fàrmac conegut per Prozac) i altres antidepressius utilitzats per reduir els efectes negatius de les citoquines inflamatòries i agents antioxidants al cervell.

Un dèficit de folat (vitamina B9), B12 i magnesi també s’han de considerar per la transmissió nerviosa i neuro-muscular. El magnesi és imprescindible per l’aprofitament de la vitamina D.

VDR el receptor de la vitamina D

La vitamina D, en la seva forma activa 1,25D, seria com la clau d’un pany i necessita un receptor específic a la cèl·lula que és el VDR per poder encaixar.

Sense la porta, que seria el VDR, la vitamina D activa, no és ningú. No pot actuar ni per la salut òssia, ni per la immunitat. Abans es creia que només hi havia VDR a les cèl·lules del teixit ossi, però n’hi ha per tot el cos.

Resistència a la vitamina D

Parlem de resistència a la vitamina D, quan no encaixa la clau que seria la vitamina D activa (1,25D) amb el seu receptor VDR o bé degut al poc estímul de vitamina D, les cèl·lules han anat disminuint el nombre de receptors VDR. Seria com la llei de l’oferta i la demanda. A menys vitamina D es produeixen menys receptors VDR.

Els valors en analítica de 25-OH-D (calcidiol), corresponen al reservori de la vitamina D i el seu temps de vida oscil·la entre 2-3 setmanes. La forma activa 1,25D (calcitriol) que és la que s’uneix al receptor VDR te una vida de 2 a 5 hores. Així que uns bons reservoris de 25D asseguren una millor trobada entre 1,25D i el seu receptor VDR.

En les malalties autoimmunes s’associa una resistència a la vitamina D apart de desbiosi i permeabilitat intestinal i factors d’estrès.

El protocol Coimbra, és un protocol de llarga tradició mèdica, d’altes dosi de vitamina D, on resistències als receptors VDR es compensen aplicant dosi més altes de vitamina D3.

En un estudi publicat a la revista Gene (2021) s’informava de com la suplementació en vitamina D pot reparar l’ADN en pacients amb esclerosi múltiple a més d’immuno-modular i prevenir la inflamació i la auto-immunitat.

Revisió sistemàtica i metaanàlisi (2021, Journal of International Medical Research) va trobar que el tractament amb vitamina D3 per més de 3 mesos, va resultar una disminució dels anticossos en la tiroïditis de Hashimoto.

2022, Clinical Immunology Communication, altes dosi de vitamina D3 durant mig any, desapareixen les lesions en psoriasi i vitílig.

L’administració de vitamina D3 redueix els nivells d’anticossos i retarda la destrucció de cèl·lules pancreàtiques productores d’insulina.

Malaltia de Crohn, colitis ulcerosa, en dosi analitzades fins a 10.000 ui diàries, es relacionen amb una menor inflamació i disminueix el risc de recaigudes.

En artritis reumatoide, la vitamina D és un factor clau per l’aparició de la malaltia.

Prendre el sol cada dia és suficient?

Necessitem obtenir quantitats de 10.000 ui/dia mínimes en funció de l’edat, pes i patologies associades.

Depenent de la latitud que ens trobem, però en el nostre cas a l’hivern no és possible obtenir 10.000 ui/dia, ja que les 2 o 3 hores d’exposició a les hores centrals del dia ens aportarien només 1000 ui en un dia assolellat, segons un estudi francès publicat al 2021.

A l’estiu, serien suficients entre 20 i 40 minuts depenent del tipus de pell per aconseguir 10.000 ui/dia.

Hem de tenir em compte que els protectors solars són bloquejadors solars i impossibiliten que la pell fabriqui la vitamina D.

Un bon hàbit seria no posar-se protecció solar abans de sortir de casa i esperar mitja hora després de l’exposició al sol.

Consultar a un professional de la salut per valorar la suplementació en vitamina D3

Font: María H. Bascuñana. Llibre i curs VitaminaDos

Article escrit per Montse Esteve