L’ésser humà busca tenir i relaciona la felicitat amb possessió. Ens passem la vida buscant tenir estabilitat econòmica, social, professional, afectiva… Tenir seguretat, tenir prestigi, tenir coses materials, tenir amics, tenir salut… La veritable felicitat no està en el tenir, sinó en el ser. La nostra forma de ser és la base de la veritable felicitat.
Alguna cosa no funciona bé en aquest món materialista quan el 20% de la nostra societat està medicada per problemes d’ànim, que per cert te molt a veure amb tenir problemes digestius.
Ens ho mereixem tot, tenim accés a tot, però cap acumulació de coses ens pot donar accés a la felicitat.
Que és la felicitat?
La felicitat, l’entenem com aquest estat de plenitud i va molt lligat al sentit que li donem a la nostra vida, a la nostra existència.
Un primer pas per intentar ser feliços és saber què li demanem a la vida. En un món que ha perdut el sentit, que està desorientat, tendim a substituir sentit per sensacions i es converteix en una necessitat frenètica d’experimentar emocions i sensacions cada vegada més intenses.
La felicitat passa necessàriament per tornar al valors, per trobar un sentit a la vida, per saber amb qui ens volem convertir.
Què són els valors?
Es allò que ens ajuda a ser millor persona i ens perfecciona.
Els valors regeixen el nostre comportament i la nostra personalitat. Descobrir els nostres valors en ajudarà a saber cap a on hem d’anar i es converteix en una guia en moments de caos.
La felicitat, és qüestió d’equilibri, entre les meves aspiracions personals, afectives, professionals i el que hem anat aconseguint, però és necessari tenir una bona autoestima i una correcte comunicació amb nosaltres mateixos.
Mantenir un diàleg amorós cap a nosaltres mateixos és imprescindible per tenir una bona salut mental. Moltes vegades som excessivament auto-crítics o exigents cap a nosaltres mateixos i no ens tractem amb la suficient comprensió i auto-estima.
Els pensaments que tinguem provocaran unes emocions que es somatitzaran al cos físic en forma de malalties.
Què ens priva de la felicitat?. El patiment
Per ser feliços hem de ser capaços de refer-nos dels traumes i de les dificultats. La vida és un constant tornar a començar.
Les teràpies, l’amor, l’afecte, la solidaritat són la clau per poder superar els traumes i els patiments. Les ferides psicològiques es poden sanar i un cop superades, faran que la persona sigui més resilient.
La resiliència és la fortalesa interior que tots tenim desenvolupada en major o menor mesura i que ens porta a refer-nos, és el que marca la nostra personalitat.
Recorda que tu ets únic, igual que tots els demés.
Font. Marian Rojas, Psiquiatra