Els diferents tipus de magnesi i com saber quin consumir
Com netejar la proteïna spike ARNm de la vacuna Covid-19?
8 de mayo de 2023
Totes les raons per les quals l’oli essencial d’arbre de te és un tresor per a la salut
5 de junio de 2023
Els diferents tipus de magnesi i com saber quin consumir
Aproximadament el 60% del magnesi està present als ossos, el 26% als músculs i la resta a fluids corporals i teixits blancs. El magnesi és un mineral fonamental pel nostre metabolisme i per què s’absorbeixi el calci correctament.
Juga un paper crucial en més de 300 reaccions bioquímiques i és important per a la salut dels ossos, la funció muscular i nerviosa, el ritme cardíac.
Es indispensable en el sistema nerviós per la transmissió d’impulsos nerviosos, necessari pel bon funcionament de les glàndules suprarenals i representa un co-factor en una gran quantitat de processos enzimàtics necessaris per la utilització de l’energia cel·lular.
No obstant això, hi ha diversos tipus de magnesi disponibles en el mercat, i pot ser confús saber quin consumir. En aquest post, explorarem els tipus més comuns de magnesi i oferirem consells per ajudar-te a determinar quin és el més apropiat per a les teves necessitats.
Tipus de sals de magnesi
La dosi recomanada de magnesi són 400 mg/dia de magnesi elemental que no és el mateix que sals de magnesi i cal llegir bé el contingut de l’envàs que comprem on hauria de detallar la quantitat de magnesi elemental que conté.
Tipus de sals de magnesi
- L’òxid de magnesi. Te una alta concentració de magnesi però és poc absorbible pel cos humà. Aquest tipus de magnesi és freqüentment utilitzat com a laxant per tractar l’estrenyiment.
- El peròxid de magnesi, te una acció citotòxica sobre la microbiota bacteriana anaerobica, pel que inhibeix i redueix els bacteris intestinals patògens facilita la seva expulsió i afavoreix l’eubiosi. El seu mecanisme es deu a l’alliberació d’oxígen a l’entrar en contacte amb els àcids de l’estómac. Indicat per estrenyiment, candidiasi i desbiosi intestinal.
- Sulfat de magnesi o sals de Epsom. Tenen un efecte laxant i es fan servir per la neteja hepàtica, facilita l’expulsió de petites pedres del fetge i de la vesícula biliar. Te un efecte dilatador dels conductes hepàtics.
- Clorur de magnesi
- Carbonat de magnesi
- Citrat de magnesi
- Bisglicinat o glicinat de magnesi, és el mateix.
El clorur i el carbonat de magnesi tenen efectes laxants.
El clorur pot produir molèsties abdominals a les persones amb hipoclorhídria, que estiguin prenent un protector gàstric, persones amb problemes digestius, hèrnies de hiat o amb el bacteri helicobacter pylori sobrecrescut. Les persones que tinguin acidesa, les sals de clorur els provocarà més acidesa.
El carbonat de magnesi és adequat per aquelles persones que tenen un excés d’àcid, és a dir hiperclorhídria. Cal tenir en compte que amb l’edat l’àcid clorhídric de l’estómac tendeix a disminuir de forma natural per la pèrdua d’enzims digestius que són els que segreguen l’àcid gàstric.
El citrat de magnesi és la sal més neutre. Te un lleuger efecte laxant en persones sensibles, en casos de diarrea o femta tova. Es una sal més econòmica que el bisglicinat.
El bisglicinat o glicinat de magnesi són importants en la producció del col·lagen. Tenen molt bona absorció i no tenen efecte laxant. Es important per les estructures, matriu òssia, pell interna i externa i la salut del teixits tous i durs.
El col.lagen és un tipus de proteïna que es forma amb l’aminoàcid glicina, present al bisglicinat o glicinat de magnesi, vitamina C, vitamina B9 (àcid fòlic), Vitamina D i zinc.
Cal tenir en compte que el magnesi mobilitza els metalls pesats i dipòsits de calç al ronyó, pedres o sorra. El magnesi fractura i desfà els dipòsits de calci i caldrà beure molta aigua en aquests casos.
El magnesi és necessari per convertir la vitamina D25 a la seva forma activa 1,25D i per desactivar-la si està en excés.
El magnesi mobilitza el calci dels teixits, ens protegeix de les calcificacions i la vitamina K2 fixe aquest calci circulant a la matriu òssia.
El magnesi es fa servir per descalcificar les arteries, pel calci coronari, és necessari pels tendons, les articulacions, per les glàndules suprarenals. L’estrès emocional fa baixar les reserves de magnesi el que redueix la vitamina D i augmenta el risc de malalties inflamatòries.
També cal destacar la interacció que tenen els metalls pesats amb l’absorció dels minerals. Un excés d’alumini a l’organisme per exemple, impedeix l’absorció del magnesi i es relaciona amb malalties com l’Alzheimer i altres malalties autoimmunes.
Com es mesura el magnesi?
El sèrum sanguini no expressa la quantitat de magnesi que tenim. La mesura en sang no detectarà la deficiència orgànica perquè tant sols l’1% del magnesi es troba al sèrum sanguini.
Els millors exàmens per mesurar els nivells de magnesi de forma realista són el conjunt de: magnesi eritrocitari, magnesi en orina i magnesi en sèrum.
Podem considerar un valor de magnesi en sang (sèrum) > 2,19 mg/dl (Leibscher 2004)
Es recomana consultar al seu professional de la salut de referencia per a un correcte assessorament .
Article escrit per Montse Esteve
