L’eix microbiota-intestí-cervell
Escàner de Bioresonància
26 de febrero de 2022
Estrès, Ansietat, depressió i Aliments curatius
24 de marzo de 2022
La microbiota afecta al comportament humà i alhora alteracions en el comportament produeixen canvis a la microbiota. Es un eix bi-direccional.
La relació entre microbiota i cervell, s’estableix a través del nervi vago, la circulació sanguínia sistèmica i el sistema immune.
El nervi vago constitueix una de les principals vies de comunicació des de la microbiota al sistema nerviós central a través del sistema nerviós entèric (intestinal).
Lactobacillus rhamnousus, afavoreix la transcripció del GABA, neurotransmissor fonamental en la modulació del comportament i implicat en l’ansietat i depressió. També es relaciona amb una menor alliberació de citoquines inflamatòries en cas d’estrès, per tant un millor control de l’estrès.
Les neurohormones (serotonina, catecolamines, dopamina), s’alliberen des de les cèl.lules neuroactives de l’intestí i actuen en la modulació del comportament.
La serotonina (5-HT) és produïda en un 80% a l’intestí i és regulada per la microbiota. Si bé el 5-HT generada per la microbiota no travessa la barrera hematoencefàlica, si que indirectament ho fa gràcies a l’acció sobre el sistema nerviós entèric.
Són les neurones del sistema nerviós entèric (intestinal), les que alliberen els neurotransmissors. El sistema nerviós entèric funciona com un magatzem químic de neurotransmissors que operen al cervell, per això és diu el segon cervell. Produeix un 80% de la serotonina i un 50% de la dopamina.
La dopamina també depèn de la microbiota i el seu dèficit es relaciona amb la malaltia del parkinson.
La microbiota definitivament participa en el metabolisme dels neurotransmissors més relacionats amb l’ansietat, la depressió i l’estat d’ànim, la serotonina (5-HT) i el GABA (àcid gamma aminobutíric)
Les hormones involucrades amb la microbiota són:
- Les neurohormones: serotonina, GABA i les catecolamines (dopamina, adrenalina, noradrenalina).
- Les hormones de l’estrès: cortisol, corticosterona, adrenocorticosterona i corticotropina.
La microbiota i els neurotransmissors
Una disbiosi intestinal provoca una sobre-excitació a les neurones i un desequilibri dels neurotransmissors que es manifesta en:
- Un dèficit de serotonina provoca: preocupacions obsessives, ansietat, actitud negativa, ansietat per menjar dolços, sentiments de tristesa i/o depressió.
- Un dèficit de dopamina o noradrenalina comporta, desmotivació, apatia, falta d’interès i valentia per tirar endavant les idees o projectes i estrenyiment.
- Un dèficit de GABA es manifesta en la dificultat per relaxar-se, deixar la ment en blanc, ansietat, taquicàrdia, insomni o opressió toràcica per la falta d’aire, gastritis, major sensibilitat al dolor.
- GABA, inhibeix el sistema nerviós central i te efectes ansiolítics, reguladors de la pressió arterial, el ritme cardíac, la motilitat intestinal, el buidat gàstric i la relaxació del càrdies.
- Un dèficit d’acetilcolina, provoca problemes de memòria, dificultats amb les matemàtiques i de les funcions creatives.
L’impacte de l’estrès en la salut intestinal
L’eix microbiota-intestí-cervell suposa una comunicació bidireccional entre el sistema nerviós entèric i el sistema nerviós central i no només a nivell de neurotransmissors sinó també modificant l’alliberació d’hormones i de cèl.lules immunitàries.
La microbiota determina el correcte funcionament del sistema nerviós entèric.
El sistema nerviós entèric localitzat a l’intestí pot;
- Memoritzar certes emocions i patir d’estrès.
- Les neurones intestinals produeixen substancies psicoactives que influeixen a l’estat anímic i sintetitzen benzodiacepines amb efecte tranquil·litzant.
- Els símptomes intestinals tradueixen la personalitat. La inseguretat, la por, la ràbia, produeixen alteracions a l’intestí.
- A l’intestí es retenen aspectes de la personalitat que fa por alliberar.
- Les molèsties intestinals poden revelar una dificultat per afrontar els reptes de la vida.
Article escrit per Montse Esteve
